Coincidint amb el 25è aniversari de la Convenció de Nacions Unides dels Drets dels Infants el Síndic de Greuges ha presentat l’Informe anual sobre els drets dels infants.

L’Informe, que ahir va ser lliurat a la Presidenta del Parlament, recull les principals mancances detectades pel Síndic durant l’últim any en l’àmbit de la infància i elabora propostes per corregir-les adreçades als respectius ens competents. Aquest document s’elabora anualment d’acord amb la Llei d’infància de Catalunya, que encomana al Síndic l’elaboració d’un informe amb relació a la Convenció internacional sobre els drets de l’infant i la legislació relativa a infància i adolescència.

En l’Informe 2014 el Síndic evidència que els infants socialment més desprotegits tenen menys oportunitats que la resta i acostumen a patir vulneracions dels seus drets bàsics. En aquest sentit, proposa mesures concretes per donar compliment efectiu a la Convenció sobre els drets de l’infant, posant l’accent en la potenciació de les polítiques socials i de protecció de la família, l’ampliació dels serveis i les places residencials públiques adreçades als infants i adolescents, i la garantia de prestacions mínimes per a les famílies amb fills.

Els deu reptes plantejats pel Síndic en el seu Informe anual són:

1. Mancances en l’escolta efectiva dels infants. En general, els serveis que atenen els infants no han incorporat el canvi de paradigma que implica la Convenció, que suposa escoltar l’infant en qualsevol decisió que l’afecti.

2. Inadequació dels recursos del sistema de protecció a les necessitats dels infants. El baix pes de l’acolliment familiar fa que una part dels infants i adolescents dins el sistema de protecció no tinguin assignat el recurs més adequat a les seves necessitats.

3. La invisibilitat del maltractament. El fenomen de la violència contra els infants i adolescents no és prou visible. Cal continuar conscienciant la població i formant els professionals per garantir la prevenció i la detecció del maltractament.

4. Dèficits en la inclusió dels infants amb discapacitat. Malgrat els reconeixements normatius, els infants amb discapacitat tenen mancances en l’atenció integral que garanteixi el seu màxim desenvolupament i també en el seu dret a escolaritzar-se de forma inclusiva i amb plenes garanties.

5. Mancances en la garantia del dret a la salut mental. La probabilitat de patir un trastorn mental és més alta com més baixa és la classe social. La xarxa de salut mental infantil i juvenil està infradotada per assumir plenament l’atenció ambulatòria i residencial que requereixen els infants i adolescents.

6. La pobresa infantil i la necessitat d’una renda garantida per combatre-la. A Catalunya, el 29,4% d’infants menors de setze anys es troba en situació de pobresa relativa (dades Idescat 2012) i la renda mínima d’inserció no arriba a totes les famílies ni garanteix que disposin dels mitjans econòmics necessaris per atendre les necessitats dels infants.

7. Mancances en les polítiques d’acompanyament familiar. Les polítiques de suport a les famílies presenten mancances estructurals derivades de la baixa inversió pública, agreujades per l’increment de les necessitats socials de les famílies i la complexitat de la intervenció per la seva major vulnerabilitat.

8. Manca d’equitat del sistema educatiu. Hi ha una diferència de 30 punts percentuals entre la taxa d’escolarització dels joves de disset anys socialment més afavorits i dels menys afavorits. Una de les polítiques clau per combatre les desigualtats educatives, l’educació infantil de primer cicle, ha patit un retrocés, derivat, en part, de la reducció de la despesa pública en aquesta etapa.

9. Escolarització desequilibrada de l’alumnat. Els desequilibris en la composició social dels centres vulneren especialment la igualtat d’oportunitats dels infants més desfavorits, sense que hi hagi hagut una millora significativa en els nivells de segregació escolar del sistema d’ençà de l’any 2007.

10. Desigualtats en l’accés al lleure educatiu. La participació dels infants en el lleure educatiu està fortament afectada per desigualtats (hi ha una diferència de més de 30 punts entre la participació en activitats extraescolars entre els grups més ben posicionats socialment i els grups que ho estan menys) i aquest àmbit ha estat fortament afectat per les mesures de contenció de la despesa.