Una de cada dues persones a escala mundial és edatista segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). És a dir, que la meitat de la població mundial té actituds perjudicials cap a les persones grans i aplica pràctiques discriminatòries cap a aquest col·lectiu. Aquesta és una de les conclusions que s’extreu de les sis ponències que va incloure el seminari en línia “El maltractament a les persones grans des d’una mirada preventiva i comunitària”, organitzat conjuntament pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà i la Fundació Salut Empordà. Va tenir lloc divendres al matí i va comptar amb 386 inscrits de Catalunya i Andorra.
L’encarregada de parlar sobre l’edatisme va ser Vânia de la Fuente, responsable tècnic de la Unitat de canvi demogràfic i envelliment saludable de l’OMS. En la seva intervenció va explicar que aquest fenomen és un problema de drets humans i de salut pública, perquè té múltiples efectes negatius sobre la vida de les persones grans. L’edatisme, per la gent gran, és un risc per la salut, empitjora la qualitat de vida, suposa aïllament social i més risc de mort, i justifica els abusos.
Per la seva banda, Nena Georgantzi, advocada especialitzada en drets humans, protecció social i drets de les persones grans, va posar l’accent en el fet que, a escala mundial, només es visibilitza un de cada 24 casos de maltractaments a la gent gran, el que significa que només es coneix la punta de l’iceberg d’aquest fenomen.
Segons Marije Goikoetxea, doctora en drets humans i professora d’ètica a la Universitat de Deusto; i Lourdes Bermejo, doctora en Ciències de l’Educació, experta en intervenció social integral i vicepresidenta de Gerontologia de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia, el 87 % dels maltractaments a persones grans no són intencionats sinó que són fruit de la manca de suport en les cures i en la sobrecàrrega dels cuidadors. Les dues també van posar l’accent en el fet que cada individu té el seu projecte de vida i no es poden donar respostes col·lectives a les necessitats de la gent gran, perquè cadascú té el seu propi concepte de qualitat de vida i té dret a viure d’acord amb ell.
Aquesta idea d’individualitzar el tracte amb cada persona, va entroncar amb la següent ponència, a càrrec de Jordi Amblàs, metge geriatra i vicepresident de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, i Esther Celda, metgessa geriatra, gerontòloga i directora d’Atenció Sociosanitària de la Fundació Salut Empordà. Ambdós van insistir en què els professionals sanitaris i socials han de ser facilitadors i no fomentar la complexitat del sistema, a la vegada que cal treballar el concepte de salut des d’una mirada més àmplia i integradora, en què la persona sigui el centre i destinant més temps als més vulnerables.
L’última xerrada va ser de Marie Beaulieu, gerontòloga social de la Universitat de Sherbrooke (Canadà). Beaulieu va fer un repàs de la situació dels maltractaments al seu país, la qual cosa va posar en evidència la necessitat d’estudiar la problemàtica per tenir dades i conèixer la magnitud del fenomen a casa nostra. A més, el fet que al Canadà disposin d’una legislació específica de protecció dels drets de les persones grans, a diferència de l’Estat espanyol, facilita la lluita contra aquesta problemàtica social.
La inauguració del seminari va anar a càrrec de Meritxell Budó, secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut; Agnès Lladó, presidenta del Patronat de la Fundació Salut Empordà; i Sònia Martínez, presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i vicepresidenta del Patronat de la Fundació Salut Empordà.
Aquesta jornada esta inclosa en el Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) “Girona, innovació social i digital: noves respostes davant els reptes del mil·lenni”, que coordina la Diputació de Girona. La meitat del projecte està finançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER); el 25 %, per la Diputació de Girona, i l’altre 25%, per les mateixes entitats i administracions implicades.